Hola, bonica. És veritat que hi ha coses que són autèntics "pongos", aquests no hi compten, però n’hi ha que són "pongos" fets de molts records de molts i molts anys: nostres, dels fills i dels nets. Una fulla de paper pintada pel qui sigui ja és un record, un tros de llibre, una foto, una nina que ja no volen, un camió que li falta un tros, un CD, un, un, un....I clar, tot plegat són anys de "pongos" i ara ja no en tenim tants i hi ha moments que estic trist. Llavors he fet aquesta cosa escrita que no sé si és igual o el revés de què ens passa, Tu llegeix i ja m'ho diràs. Fa uns anys, per casualitat, passant els dits per la rugositat d’un arbre del parc em vaig trobar un trèvol de quatre fulles. El vaig guardar a l’armari dels desitjos per demanar. No tenia temps de desitjar res. És clar, tan centrat com estava en el meu treball em vaig oblidar dels meus desitjos, dels meus amics, dels meus coneguts i del món que m’envoltava en general. Total, els...
EL TEU BETIS EL TEU BETIS Quantes vegades, pare, em vas explicar com vas haver d'agafar aquella maleta de cartó del teu pare, fer un farcell amb quatre coses que la teva mare et va preparar amb afecte i vas deixar enrere el teu carrer que et va veure néixer en aquesta Cazalla que portes en l'ànima per vindre a aquesta terra estranya per a tu. Pare, quantes vegades vaig sentir de la teva boca andalusa el que vas plorar, fet tot un home, a cada travessa de la via del tren que t'allunyava del teu poble. A la maleta hi anaven dues mudes, el vestit dels diumenges i una esperança de futur que et negaven els camps malmesos d'aquesta terra que no et va poder donar el pa, però que sempre la vas portar molt dins. Pare, aquí vas conèixer a la mama, la Montserrat, la teva Montse. I la vas conèixer un diumenge que anaves boig per buscar l'autobús que et portés a Sarrià, perquè venia el teu Betis a jugar contra l'Espanyol. Et vas quedar embovat només mira...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada