En Cándido 22
En Cándido —Bona tarda, el senyor Cándido si us plau? —Sí, jo mateix. Què desitja? —Miri, jo estava interessat a comprar un monovolum. —Cap problema, precisament en tinc un parell a la botiga. Miri, els veu, són aquests dos. Són iguals, només canvia el color. —Si, ja ho veig, i la veritat és que estan força bé. —Els pot provar si vol, i en cas que estigués interessat per l'un o l'altre li deixaré a bon preu. I li puc preguntar per què el necessita? —Sí, clar, acabo de posar-me a treballar pel meu compte i un cotxe nou no m'ho puc permetre. —Docs miri, amb més raó per fer-li un bon preu. Vostè s'ho pensa i telefoni'm, perquè de la mateixa manera que ara m'ha trobat aquí a la botiga, igual demà estic a Galícia. L'endemà li vaig telefonar i van quedar d'acord a comprar-li. Estava molt content —la veritat— però hi havia una cosa que no em deixava estar tranquil, però no sabia què era. No veia res estrany amb tot allò, però... Cap problema...