l'Hospital Vall d'Hebron
Mentre entraven
a l'Hospital Vall d'Hebron la vesprada del 9 de febrer del 1975, el cor d'uns
pares amb un fillet de 18 mesos, mai els haguera pogut passar per la
imaginació com seria de dolorosa la sortida aquella mateixa nit.
Al cap d'unes
hores el nostre fill va rebre el diagnòstic de leucèmia limfoide aguda, el món
se’ns va ensorrar. La por, la incertesa i el dolor van envair casa nostra. Així
i tot, a Vall d’Hebron vam trobar molt més que un hospital: vam trobar un
refugi, una família i una llum enmig de la foscor.
Des del primer
dia, els metges i infermeres ens van envoltar amb professionalitat i tendresa.
Cada prova, cada tractament i cada nit sense dormir estaven acompanyats de
paraules d’ànim i d’un somriure sincer per part dels doctors Dr. Javier Manchón
i Dr. Ortega i tot el seu gran equip. Ens van donar força quan nosaltres ja no
en teníem, i van cuidar el nostre fill amb una dedicació que anava molt més
enllà de la medicina.
Recordo moments
molt durs, moments que se'ns anava l'angelet al cel, però també petits instants
de felicitat dins les habitacions, o poder millor dit: «Bombolles de
plàstic» (d'aquella època), plenes de joguines de fusta que
abans d'entrar allà entraven en un aparell d'alta temperatura anomenat
autoclau. Encara faltava molt temps perquè es fes el primer trasplantament de
la medul·la òssia a Espanya, el 22 de maig de 1976, a
Barcelona.
En el Vall
d’Hebron vam aprendre que la lluita contra la malaltia no es fa només
amb quimioteràpia, sinó també amb esperança, amor i confiança.
Avui el nostre
fill està curat, i cada dia el veiem treballar i córrer amb els seus fills,
riure i somiar. El deute amb vostès és immens: a tots ens han tornat la vida, i
a l'Enric li van regalar un futur.
Aquesta
gratitud ens acompanyarà per sempre.
Pares: Maria
Rosa Garcia i Josep Estruel
El
nostre fill, Enric Estruel Garcia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada