ELS QUINZE ACCENTS DIACRÍTICS QUE S'HAN MANTINGUT.

 

 

Mireu, des del balcó del meu pis veig passar la vida. Sóc un observador que passo hores i hores assegut en una cadira en el balcó. Ell és el meu món . Visc en un primer pis que permet la visió total del meu entorn. Gaudeixo d'una situació privilegiada que em permet tenir-ho tot controlat, escoltar les converses de la gent, observar-los i agafar paraules de tothom. Com si fos una espècie de tafaner de la vida i de la gent que passa pel carrer.

A sota mateix hi ha un bar, és antic, el sòl encara és l'original. És d'aquells bars on encara es pot prendre un te com déu mana. A mig matí arriba una noia, s'asseu a la mateixa cadira de sempre i toca la guitarra. Un dia el cambrer li va dir de conya que de les notes musicals el si no la va comprar.

Dos homes de mitjana edat, fa més de mitja hora que estan xerrant. Un li explica a l'altre que va comprar deu cabres a bon preu, i un be quasi regalat. Caram!, quin bé de déu, oi? -Li contesta.

En el xamfrà de mà dreta, hi ha un racó on no toca mai el sol, i el botiguer aprofita per posar-hi les capses amb les fruites. Diu que així no es fan malbé. Deia l'altre dia que la seva dependenta té permís de maternitat. Per cert que quan baixi al carrer li haig de preguntar si ha portat la verdura a casa de ma mare.
El taller de davant de casa fan tant soroll de bon matí que un dia els hi vaig dir als treballadors: Us podrien proposar un altre horari, no?

Va i em diu: — Què vol ara! Deixi'm en pau, és tard i no sé a quina hora plegaré!
— Vinga home, no em prengui el pèl que després es passa l'estona al bar, que jo el veig des del balcó. Quin caràcter, i mira que el seu sogre i mon pare treballaven junts.

Sento com li demanen a la Marta, la secretaria, deu sobres més grans. També li recorden la reunió a finals del mes de gener

Veig la gent que compra el diari. El dependent és un noi jove i no compren el perquè li ha de dir de vós al senyor Ricard, del quart segona. Sempre li diu quan se'n va: Ep! Emporteu-vos les revistes de la setmana pel  noi.

Dues senyores han deixat fa estona el cistell a terra. Una li està explicant a l'altra desgràcies. L'altre li diu que té raó però pensant més amb els guants d'un sol ús que no ha comprat que en les desgràcies. Es diuen adeu, però segueixen xerrant.
Veig que hi ha núvols, abaixo el cap i veig una senyora del front de casa, del tercer pis. Ella té un pis amb pocs metres de sòl. L'altre dia va salvar un gat. Crec que se l'ha de recompensar.

— "Papituuu!" són les dotze, que no tens son?!
— Sí, ja vinc! Ostres, quines maneres de dir-ho, per una estona que estic al balcó....

                                                      *********

Amb accent

1- Ell és el meu món.

2 i 3 -  hi ha un bar, és antic, el sòl encara és l'original.

4 - com déu mana.

5 - quin bé de déu, oi?

6 - En el xamfrà de mà dreta.

7 - té permís de maternitat.

8 - Què vol ara!

9 - no sé a quina hora plegaré

10 - no em prengui el pèl

11 - deu sobres més grans.

12 - ha de dir de vós al senyor Ricard.

13 - guants d'un sol ús

14 - són les dotze.

15 - Sí, ja vinc! 

----------------------------

Sense accent

1- es pot prendre un te

2 - notes musicals el si

3  i 4 - va comprar deu cabres a bon preu, i un be quasi regalat

5 - un racó on no toca mai el sol,

6 - no es fan malbé.

7 - a casa de ma mare.

8 - que un dia els hi vaig dir

9 - : Us podrien proposar un altre horari, no?

10 - el seu sogre i mon pare treballaven junts.

11  - la reunió a finals del mes de gener

12 i 13 -  Emporteu-vos les revistes de la setmana pel  noi.

14 - Crec que se l'ha de recompensar.

15 - que no tens son?