L'ànima.

 L'ànima. 

—Laura tens a dins teu un cor d'or!
—T'ho sembla, perquè el tinc tan repartit que ja no me'n  queda  ni un bocinet per mi.
—Bé, doncs tens l'ànima d'or.
— No creguis, La meva ànima és negre com la nit.
—Doncs penso que en els temps que corren t'aniria bé tindre una ànima de recanvi.  

No cal que sigui generosa com la teva, pot ser més informal, moblada amb senzillesa, tipus Ikea, amb somnis de material barato, records reciclats, virtuts desordenades, retrets de plàstic, amors antics de ves a saber tu... Inclús fins i tot caducats.  

Amors de la infància. O d'aquell primer amor dels divuit anys, el més inoblidable, aquell que deixes el teu cos abraçar. Bé tampoc vull ser romàntic, a vegades ni els divuit anys ni mai.  

Si en vols comprar una ves a un mercat vell, això si, ningú t'aconsella, trobaràs una capsa gran i tries com si fossin uns mitjons o roba interior.
No sé si és cert, però diuen que inclús hi ha ànimes robades. Però torno a dir que no sé si és veritat, encara que tot pot ser, hi ha noies que et roben l'ànima.
Del que si n'estic segur és que hi ha ànimes extraviades, inclús ànimes en pena, això sí que m'ho crec.   

Laura, amiga meva, estic convençut que et convé tindre una de recanvi, perquè si la tens tan negre un dia et pot passar qui sap que i llavors cau l'ànima els peus.
I escolta'm bé, estimada, si dius que no pots amb la teva ànima perquè la tens molt negre, sobretot no la venguis al dimoni, que aquests són molt espavilats i segur que t'enganyen en el preu. 

I no et sentís estranya si en compres una altra. Et puc dir amb tota seguretat que la gent que ho fa li va bé, pensa Laura que en el món hi ha molta gent desanimada. Et dic tot això, però també dic que tots tenim bruixes als racons més foscos de l'ànima, però si les traiem a la llum, les bruixes s'espanten, es debiliten, callen i finalment ens deixen en pau.